|
|
Història | Espectacles | Enllaços | Notícies | |||||
|
ELS MORTS D'ETC Aquest espectacle dels Joves de l’Escola de Teatre del Centre és fruit del treball del curs 08/09 i presentat el cap de setmana 14 i 15 de març de 2009 en el Centre Moral d'Arenys de Munt. Agafant de base un text de Jean Paul Sartre, férem una lectura individual i buscarem un context proper per poder documentar-nos. Així buscarem informació de la guerra civil, preguntant els avis i àvies com havien viscut i les dificultats que existiren durant aquells anys. La implicació del grup fou importantíssima per poder començar a escriure un text on en cada frase els joves la interpretaven diferent cada lectura que realitzàvem. Els col·loquis sobre la guerra, la violència tant la física com la psicològica foren interessantíssims. A més, un dels aspectes més tràgics de l’obra és la mort, el sentit de la vida vers la mort. Un tema apassionant en adolescents i molt enriquidor.
Per acabar la suma d’aquests elements i les ganes boges de fer TEATRE han pogut posar en escena aquesta obra ben seva, dels joves, i és encoratjador com el públic els felicita per la temàtica com per l’actuació. Els protagonistes són: Ferran (Pau Massip), Clotet (Aitor Sampere), Francesc (Genard Fabregat), Isabel (Aïda Peña), Luci (Carla Ramos) i Miliciana (Iona Oller). Els Tècnics imprescindibles són: Jordi Torrent i en Marc Vernis. Direcció: Joan Mas
Critica publicada en la revista Cultural TH a l'Abril 2009 per Pilar Pascual Ramírez
"Els Morts d'Etc" és el fruit del treball de l'aula de
teatre dels JOVES D'ETC (Escola de Teatre del Centre). Un grup de
joves, amb inquietuds i amb moltes ganes de transmetre i dir-nos coses
mitjançant el teatre. Els Morts d'Etc, és una
obra treballada, on entre tots i totes han posat la seva petita
aportació, per poder representar l'obra. Una espectacle que
desperta i remou sentiments dels espectadors i espectadores, com
és el meu cas.
Els Morts d'etc, és un petit reflex de les guerres. ELS JOVES D'ETC aconsegueixen transmetre al públic impotència i angoixa. Ambientada a la guerra civil, on militars revoltats fan un interrogatori a quatre milicians. L'objectiu militar és esbrinar on tenen amagades les armes i el seu cap. Els quatre joves que estan en unes golfes esperant se interrogats, saben que parlin o no els mataran. Durant l'escena ens descriuen la plaça on els seus familiars, amics, amigues, coneguts i conegudes...han mort. Per tant quin sentit té parlar i donar a conèixer on es troba el cap i les armes? Dos joves ho tenen força clar i suporten tortures, maltractament, violacions...un d'ells, en Ferran, s'acaba suïcidant per no parlar. La Luci és violada moltes vegades i es torna forta i freda com una pedra, res la fa parlar. En Francesc, el més petit de tots, intenta no dir res, però les seves companyes saben que pot parlar... per por, per innocència... i l' Isabel, molt innocent, creu que parlant podrà seguir VIVINT. 
Un
treball interessant i agosarat per l'edat dels joves, però
potser és necessari què els nostres joves parlin
d'alguna cosa quan puguin dalt d'un escenari. Vaig assistir a
l'espectacle esperant un obra de teatre i en vaig sortir amb un nus a
la panxa.
El somni de tots i totes es seguir vivint, però a quin preu? Volem viure, si, però LLIURES. Quant arriba la mort per una guerra, la vida acaba perdent importància. Una
vegada que vaig viatjar a Guatemala, un país que ha patit 30
anys amb guerres, vaig percebre que per ells la vida no val res, poden
matar a la gent pel carrer per un ajust de comptes, i no passa res!!!
Però si ens parem a pensar que durant 30 anys, han estat
lluitant, amagant-se, veient com torturen als seus familiars,
patint...han creat una ràbia i indiferència que
els fa ser indiferents davant la mort. És el què
han vist i viscut durant molts anys, per tant no li donen la
importància i fins hi tot pot arribar a convertir-se en un
fet normal. En canvi per nosaltres és una barbaritat i ens
esgarrifa aquesta manera de fer, però molts de nosaltres no
hem patit mai una guerra, de primera mà, no hem patit fam i
encara que no ens ho sembli ho tenim TOT. Només falta que ho
valorem! Fer-m'ho?
COMENTARI A LA WEB DE L'AJUNTAMENT DE LLAVANERES PER LA 12é MOSTRA DE TEATRE DANI TAPIES:
"Els Morts d'Etc" és el fruit del treball de l'aula de
teatre dels
JOVES D'ETC (Escola de Teatre del Centre). Un grup de joves, amb
inquietuds i amb moltes ganes de transmetre i dir-nos coses
mitjançant
el teatre. "Els Morts d'Etc" és espectacle que desperta i
remou
sentiments dels espectadors i espectadores, i que aconsegueixen
transmetre al públic impotència i angoixa.
Ambientada en la guerra
civil, on militars revoltats fan un interrogatori a quatre milicians.
Crítica publicada en EL BATEC d’abril 2010 (Revista mensual del Centre Moral) per Enric Jordana. El lloc, encantador, l’obra
impressionant; els actors, excel·lents; el director, impecable i el públic,
callat i mirant. El passat 13 i 14 de març a la sala Corrioles del Centre
Moral, la gent jove del teatre ens van complaure amb una obra intensa, maca,
emotiva i actual. Dins d’un escenari petit,
però molt ben decorat i distribuït, aquesta gent jove ens van deixar bocabadats
amb una interpretació impressionant, un joves que de veritat tots ells s’ho van
treballar de valent, s’hi van deixar la pell i van deixar al públic amb un nus
a la gola.
|
|||||||||
|
Companyia El Cocou Teatre Arenys de Munt |
|||||||||
